TAURÓ

Els taurons són un grup de peixos que presenten un esquelet cartilaginós. Respiren a través de 5 a 7 parells de brànquies situades als costats del cap.  L'aparició dels taurons al planeta Terra es data del període anomenat Devonià, fa uns 300 milions d'anys i han viscut fins avui amb pocs canvis filogenètics pel que fa a la seva estructura original. La seva constitució física els permet ser bons nedadors i assolir grans velocitats, com el gran tauró blanc que arriba als 60 km/h. Els més grans són el tauró Balena, que pot arribar a fer 12 metres de longitud, i el tauró gegant que pot fer fins a 14 metres de llarg i arribar a pesar 800 Kg.




ANATOMIA: Gran part dels taurons són de color gris i tenen la pell corretjosa, coberta de petites escates com de placoides afilades i punxegudes que, al contrari de les que caracteritzen els peixos amb esquelet ossi, no augmenten de mida amb l'edat adulta. Tenen un cos fusiorme acabat en un rostre afilat i amb la boca situada en posició ventral. Presenten 5 o 7 fenedures branquials situades darrere del cap. La cua és asimètrica a la columna vertebral, es prolonga en el seu òvul superior, el que es coneix com a cua hetereocerca. Moltes espècies tenen fileres de dents afilades enclavades en membranes fibroses en lloc de les mandíbules. Les dents, que es perden freqüentment al clavar-los a la carn de les seves preses, són reemplaçables per altres dents substituint l'espai buit que deixen els primers. Les aletes i la cua dels taurons són rígides el que desmenteix la creença popular que les aletes dorsals sobresurten a la superfície de l'aigua quan neden pròxims a aquesta. 

REPRODUCCIÓ: la major part dels taurons donen a llum cries grans i ben desenvolupades, fins a un nombre màxim de 100 per ventrada. Els taurons fecunden els ous internament i inverteixen més energia produint menys cries però més protegides. Els mètodes de reproducció dels taurons van des de les formes ovípares, que ponen els ous grans i ben protegits, fins a les espècies ovovivípares que donen a llum cries vives que s'han nodrit a través d'una placenta de manera anàloga als mamífers. 

ALIMENTACIÓ:Els taurons són carnívors, que ingereixen una gran varietat de preses, des de plàncton microscòpic fins a cetacis.Els taurons tenen extremadament desenvolupat el sentit de l'olfacte, sent capaços de detectar vestigis de substàncies, com la sang a l'aigua, i seguir la seva pista fins al seu origen. La vista, menys desenvolupada, els permet percebre de forma vaga els moviments de llums i ombres en les aigües obscures, especialment quan se'ls aproxima una presa. Són molt sensibles als sons de baixa freqüència i tenen una audició direccional molt potent. Són peixos extraordinàriament hàbils a l'hora de localitzar les preses i seguir-ne el rastre. 
Cada espècie té el seu nínxol alimentari específic dintre del seu hàbitat, i constitueix un important eslavó en el fluix d'energia pels oceans de la terra. Quan cacen en bandades, poden incitar-se entre si fins a formar un frenesí devorador. Fan cercles entorn la seva presa i es llancen a sobre de sobte, normalment de baix cap a dalt. Tot i la quantitat de submarinistes, nedadors i esquiadors aquàtics que s'aventuren en aigües on hi ha de taurons, es produeixen relativament pocs atacs encara que estadísticament, quan això succeeix, un terç resulten mortals. 

*TAURONS ALS PAÏSOS CATALANS: A les costes dels Països Catalans es troben més de 30 espècies de taurons, Aquest nombre representa, aproximadament, el 10% de les espècies conegudes a tota la Terra. La forma i la grandària varien considerablement dels uns als altres, encara que la majoria de taurons són petits, aproximadament d'uns 150 centímetres i, per tant, inofensius per als humans.